Bisglicinat de magnesi: què és i la seva dosi
Hi ha una cosa que gairebé ningú fa en comprar magnesi, i és la que explica per què dos productes amb la mateixa xifra a l'etiqueta no aporten el mateix....
Hi ha una cosa que gairebé ningú fa en comprar magnesi, i és la que explica per què dos productes amb la mateixa xifra a l'etiqueta no aporten el mateix....
Hi ha una cosa que gairebé ningú fa en comprar magnesi, i és la que explica per què dos productes amb la mateixa xifra a l'etiqueta no aporten el mateix. Un flascó que anuncia 1.000 mg de bisglicinat de magnesi no conté 1.000 mg de magnesi: conté al voltant de 140 mg. La resta del pes són les dues molècules de glicina.
Aquest article tracta d'això: de l'aritmètica de l'etiqueta i de quant magnesi arriba de debò d'acord amb la forma química. Si el que busques és per a què serveix i les seves funcions reconegudes, això ho tenim a magnesi bisglicinat: què és i per a què serveix.
El magnesi mai no es ven sol. Sempre va unit a una altra cosa: un òxid, un citrat, un aminoàcid. El magnesi elemental és la quantitat de mineral pur que aporta el compost, arretant el pes del seu acompanyant.
Aquesta proporció varia molt d'una forma a l'altra, i d'allà venen la majoria de les comparacions mal fetes:
| Forma | Magnesi elemental aprox. | Per aportar 100 mg de magnesi |
|---|---|---|
| Òxid de magnesi | ~60% | ~167 mg de compost |
| Carbonat de magnesi | ~28% | ~357 mg |
| Citrat de magnesi | ~16% | ~625 mg |
| Bisglicinat de magnesi | ~14% | ~714 mg |
Vist així, l'òxid sembla la millor compra: aporta quatre vegades més mineral per gram de producte i és el més barat. I malgrat això és el que pitjor recomanament té. L'explicació està al apartat següent.
La xifra de la taula anterior diu quant magnesi entra per la boca. No diu quant atraversa la paret intestinal, que és l'únic que compte.
Les sals inorgàniques com l'òxid han de desassociar-se en el medi àcid de l'estómag per alliberar el mineral. La seva solubilitat és baixa, així que una part important continua el recorregut sense absorber-se. En arribar a l'intestí gruix, aquest magnesi no absorbit arrossega aigua per osmosi, i allà està l'efecte laxant que molts coneixen de primera mà.
El bisglicinat funciona d'una altra manera. En anar quelat amb glicina, la molècula entra en part per les vies de transport d'aminoàcids, que són diferents de les de minerals i menys susceptibles de saturar-se. A més no depèn tant de l'acidesa gástrica, la qual cosa té conseqüències pràctiques per a qui pren protectors d'estómag.
El resultat net és que cal més pes de producte per aportar els mateixos miligrames de mineral, però d'aquests miligrames s'aprovecha una proporció més gran i amb una tolerància digestiva molt millor.
Tres comprovacions i en aquest ordre:
1. Busca la taula nutricional, no la part frontal de l'envasatge. La part frontal posa el que ven. La taula posa el que aporta.
2. Localitza la línia «Magnesi» amb el seu percentatge del valor de referència. El valor de referència europeu són 375 mg diaris. Si un producte declara 56 mg de magnesi, veuràs un 15% al costat. Aquesta és la xifra real.
3. Comprova a quants càpsules correspon. És el truc més habitual del sector: presentar els dades per dosi de tres o quatre càpsules perquè la xifra sembli alta, quan l'envasatge de sessanta unitats només cobreix quinze dies.
Si a la taula nutricional apareix «bisglicinat de magnesi 1.000 mg» sense desglossar quant d'això és magnesi, l'etiqueta està incompleta i no pots comparar-la amb res.
El valor de referència de l'etiquetatge europeu és de 375 mg de magnesi al dia, i aquest percentatge és el que apareix a les taules nutricionals.
Un parell de criteris pràctics sobre la repartiment:
La comparativa completa entre totes les formes està a tipus de magnesi, i els signes d'un aport baix en falta de magnesi.
Per dues raons que s'acumulen, i cap no és màrqueting.
La primera és l'aritmètica d'aquesta part: per aportar els mateixos miligrames de mineral cal unes quatre vegades més pes de compost que amb òxid. Només això multiplica el cost de la matèria prima.
La segona és el procés. La quelació amb glicina és un pas de fabricació addicional, i no tots els productes que s'anunxen com quelats ho estan per complet: existeixen barrejaments de bisglicinat amb òxid, en els quals l'etiqueta destaca el primer i la major part de l'aport ve del segon. Si el preu és sospitosament baix per a un bisglicinat, sol ser això.
El nostre Magnesium Complex és l'opció del catàleg.
Al voltant del 14% del pes del compost. És a dir, uns 1.000 mg de bisglicinat de magnesi aporten aproximadament 140 mg de magnesi.
Perquè contra no és absorber. La seva solubilitat és baixa i una part important no atravessa la paret intestinal; aquest magnesi no absorbit arrossega aigua i produeix un efecte laxant.
375 mg de magnesi elemental, que és el valor utilitzat en l'etiquetatge europeu i el que apareix com a percentatge a les taules nutricionals.
Depèn de la concentració de cada producte. Comprova a la taula nutricional a quantes càpsules corresponen els dades declarats, perquè molts les presenten per dosi de tres o quatre.
Sí, i és preferible quan la dosi diària és alta. L'absorció de minerals és proporcionalment millor en quantitats moderades.
Convéu separar-lo del calci i del ferro un parell d'hores, perquè competeixen per transportadors comuns a l'intestí.
INFORMACIÓ LEGAL: Els productes esmentats són complements alimenticis. Els complements alimenticis no s'han d'utilitzar com a substitut d'una dieta variada i equilibrada ni d'un estil de vida saludable. No superi la dosi diària expressament recomanada. Mantingueu-lo fora de l'abast dels nens. Si està embarcat, en període de lactància, pren medicaments o sota supervisió mèdica, consulteu amb el vostre metge abans de prendre aquest producte.